Fortament compromès amb el coneixement i difusió de la cultura occitana. És una veu diferent en la literatura catalana contemporània seguint una tradició literària que enllaça amb Isop, La Fontaine i les faules populars on els animals es converteixen en personatges actius de la narració. Amb el seu primer llibre Ieu sabi un conte (2001) guanyà el premi narrativa Serra d’Or 2002. Seguí Massa cafè (2002) i la novel·la Rates (2005), faula política amb el rerefons dels fets del Palau de la Música de 1960, les presons de la Via Laietana i els animals que donen títol al llibre i freqüenten aquest lloc.