Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf. Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta, i a la segona edició del↑Cancionero general (València 1514) figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha, que comença D’amor los combats encalsen ma vida. Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor d’obres hagiogràfiques, la més important de les quals és la traducció de la Imitació de Jesuchrist o Kempis, que ell, com molts d’altres, atribueix al canceller Jean Gerson, i que dedicà a sor Isabel de↑Villena. Fou impresa per primera vegada a Barcelona el 1482. Traduí també una Vida de santa Caterina (València 1498), i són obres originals seves La vida de la sacratíssima verge Maria (~ 1494) que dedicà a Joan↑Escrivà de Romaní, i una Vida de sant Vicent Ferrer (1510).