Vida i obra
Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes (1987-96) i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública. L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura.
Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 (1971), llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària. El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Oferiu flors als rebels que fracassaren (1973), que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or (1974) i que reflectia les formes de vida d’una nova joventut. Les dues novel·les següents, També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (1975) i Esquinçalls d’una bandera (1977), situaren la seva narrativa en els referents moderns i en l’experimentació i la investigació formal. Un nou llibre de narracions, de tall més tradicional, Novenari d’ànimes (1978), tanca una primera etapa creadora mentre s’inicia una obra assagística amb interessos diversos. Ha elaborat una obra memorialística amb el dietari Llibre d’hores (1975-78). Fulls de dietari (1980) i el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (1995, premi Sant Joan 1994).
De les seves col·laboracions a la premsa, en sorgeix una àmplia visió dels protagonistes de la literatura contemporània recollida a Glossari d’escriptors catalans del segle XX (2003), A punta d’espasa. Noves glosses d’escriptors (2005) i Pedra sobre pedra: tercer recull de glosses literàries (2007). Com a estudiós del XIX ha publicat Apunts d’història de la Renaixença (1984) i ha reflexionat sobre la transició i com encarar el futur a Repensar Catalunya. Una reflexió crítica (1989, premi Josep Vallverdú 1988). També ha publicat Què va dir Andreu Nin? (1978), La Renaixença (1979), El sol de Vilanova i el Garraf misteriós (2000) i Columnes i davantals: 111 escrits d’història i literatura (2015).
Com a biògraf o assagista ha publicat L’univers Pla-Narbona (2001), Roca Sastre, una vindicació del realisme (2004), Retrat d’Alexandre de Cabanyes (2000), Passió i mort de Joaquim Mir (2004), Gaudí, una cosmogonia (2002), Enric-C. Ricart i el noucentisme (2007), Del retaule de Sant Jordi a la Festa Major de Vilafranca, passant per Eugeni d’Ors (2011), Foc secret de Josep Palau i Fabre (2017) i Alexandre de Cabanyes (1877-1972): l’últim modernista (2018), entre d’altres.
També ha publicat llibres il·lustrats que segueixen la societat, l’hàbitat i l’art catalans: Cases senyorials de Catalunya (1990), Cases modernistes de Catalunya (1992) i Castells habitats de Catalunya (1999).
Bibliografia
- Broch, Àlex (1980): Literatura catalana dels anys setanta. Barcelona, Edicions 62.