Es doctorà en teologia (1789) a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles (1796-99). Traslladat a Xàtiva (1799), hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic (1806-12). Escriví l’idil·li Los pescadores (1795), l’ègloga La tranquilidad (1798), Discurso sobre la educación (1804), alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos (1818). Traduí al castellà Introducción a la sabiduría (1791) de Joan Lluís Vives.