Col·laborà a “La Nau dels Esports”, “La Rambla”, oL’Opinió”, i després a “Mirador”, entre el 1929 i el 1935, on els seus reportatges començaren a adquirir notorietat. Participà en la fundació d’Acció Catalana (1930). Dirigí la revista “Imatges” (1931), però la seva consagració arribà amb els articles publicats des del 1934 a La Publicitat —diari del qual fou corresponsal a París— i amb la direcció de la revista satírica El Be Negre (1931-36), dos exemples de periodisme compromès i de denúncia. També col·laborà a Papitu i “La Ciutat”. Publicà Nits de Barcelona (1931), reportatges costumistes moderns sobre la vida nocturna barcelonina, amb una prosa aguda i irònica. Estrenà la comèdia L’home que s’havia de morir. Poc abans de la guerra civil de 1936-39 uns articles molt durs a La Publicitat contra la violència i el pistolerisme de la FAI, provocaren el seu assassinat a l’agost del 1936. Els seus reportatges periodístics són una bona mostra de periodisme d’investigació de qualitat dels anys trenta.