Vida i obra
Llicenciat en periodisme (1973), cursà també estudis de filosofia i lletres. Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general. Fundà i dirigí (1965-68), juntament amb Guillem Frontera, la col·lecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus. Col·laborà habitualment en els principals mitjans de les Balears (El Día, Diario de Mallorca, Última Hora, Baleares i el seu successor en català, Diari de Balears), i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or.
De l’obra literària sobresurt especialment la poesia. Els seus primers poemaris s’identifiquen amb les estètiques realistes que, segons la crítica, han definit alguns autors de la generació dels setanta. Són els reculls Tota la ira dels justos (1967, premi Ciutat de Palma 1966), Amb la mort, amorosament (1971), Carisma en el desert (1987) i Història personal (1979, premi Ciutat de Palma 1970). Elegies (1987 o 86, premi Ciutat d’Elx de poesia) marca l’inici d’una segona època poètica, més intimista, que segueix amb els poemaris Imatge de la por (1988, premi de la Nit Literària Andorrana 1987), Les quatre estacions (1991, premi Cavall Verd), Llavis de marbre blanc (1992), Retorn a casa (1992), Frontissa (premi Miquel de Palol 1992), La sínia de les hores (1997), El fil de sorra (amb Isabel Oliva Prat, 2005), L’illa i el silenci (2008, premi internacional de poesia Màrius Sampere), Llibre de l’exili (2011) i Cants de Montalt (2012, premi Pare Colom d’Inca).
En prosa és autor dels llibres de narracions Un dia o altre acabaré de legionari (1988, premi Joan Santamaria 1987) i Bolla negra (2010) i dels dietaris El temps que fuig (1997) i Temps inconjugable (2001). A banda, publicà Raimon (1983), en castellà, En Josep J. Xueta (2001), Vint pintors de Mallorca (2003) i Quatre veus de la literatura contemporània a Mallorca (2012).
En el camp de l’assaig destaca especialment la dedicació a l’obra i la vida de Llorenç Villalonga: Primera aportació a l’epistolari de Llorenç Villalonga (1984), Llorenç Villalonga o la crisi d’un món, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vida i obra (1966, 1976, 1983), El meu Llorenç Villalonga (1995), La raó i el meu dret. Biografia de Llorenç Villalonga (1995), Llorenç Villalonga. Cartes i articles. Temps de preguerra (1914-1936) (1998) i Llorenç Villalonga i el seu món (1998). L’any 2008 rebé el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari pel text Semblança de Llorenç Villalonga.
Traduí al castellà l’obra poètica completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i antologies de Miquel Costa i Llobera i Josep Maria Llompart, entre d’altres.
Bibliografia
- Arbona, A. (2002): La poesia de Jaume Pomar. El poderós exorcisme de la metaforma. Palma, Lleonard Muntaner.
- Mas i Vives, J. (1982): “Del realisme narratiu a la diversita actual: dues generacions de poetes mallorquins”. Randa, 13, p. 25-28.
- Rosselló Bover, P. (1992): “Una aproximació a la poesia de Jaume Pomar” (Pròleg), dins Pomar, Jaume: Retorn a casa. Manacor, Sa Nostra Caixa de Balears, p. 9-31.
- Rosselló Bover, P. (2000): “El realisme i la poesia a Mallorca: Els poetes de ‘La Sínia’”. Caplletra, 28, p. 51-66.