Era membre d’una família políticament influent. Estudià ambdós drets, probablement a Nàpols i a Roma. Tornà a Tarragona (1545) i es dedicà a l’exercici de la professió i a l’epigrafia, la numismàtica i la història. Escriví el Llibre de les grandeses de Tarragona, que publicà en una versió castellana (Libro de las grandezas de Tarragona: Lleida 1572-73; reedicions Lleida 1883 i Tarragona 1980) que feu ell mateix de l’original català. Ha estat editat modernament (1984). Hi inclou, en un estil poc brillant però amb una llengua culta, una història cronològica de la ciutat des del diluvi, una descripció detallada dels monuments romans de Tarragona i els seus voltants, i una part dedicada als fills il·lustres. Té en compte fonts arqueològiques, arxivístiques i bibliogràfiques (té present Jeroni Pau). Representa el corrent humanístic en la historiografia catalana, però no té un criteri històric rigorós. En els preliminars de l’edició castellana, hi escriví tres sonets en castellà. Deixà manuscrits un Epigrammata antiquae urbis Tarraconensis (1576), recull d’epigrafia romana, i un De praenominibus, nominibus et cognominibus Romanorum magistratum (conservat fragmentàriament). També deixà inèdit, el 1572, un Catàlogo dels arquebisbes de Tarragona (ed. moderna: Tarragona 1954). Es conserva la seva correspondència amb el bisbe de Lleida Antoni Agustí sobre llibres vells i antiguitats trobades.
- Cahner, M. (1978), vol. II, p. 84-89
- Duran, E. (19842).