Jesuïta (1746-73), filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics; fou professor a Cervera, Calataiud i Tarragona. Amb motiu de l’exili jesuític, residí a Còrsega, Ferrara, Bolonya i Roma. El 1798 tornà a Mallorca. Entre altres obres, publicà unes Theses bilbilitanae. Institutiones historiae philosophicae libri XII (Calataiud 1763), la primera història de la filosofia a Espanya —inspirada per Josep↑Finestres—, i dues hagiografies en llatí (una de Caterina Tomàs: Roma 1797; en feu també la versió castellana, inèdita). Escriví també poesia i una tragèdia en llatí. Traduí Heròdot al castellà (la traducció, revisada per J.M. Quadrado, es publicà el 1846 a Madrid). Deixà manuscrit —tot i que tenia intenció d’imprimir-lo— un Plan de una librería selecta (1782-83), recull crític d’edicions d’autors clàssics i traduccions.
- Batllori, M. (19983), p. 165-297
- Font Jaume, A. (1996)
- Quetglas, P.J.; Fornés, A. i Font, A. (1998).