Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador. Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor (1767) i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III (1789). Com a poeta, la seva abundosa producció (Dècimes a Figueres, Epitafi a un escolà, entre d’altres), en català i castellà, resta majoritàriament inèdita. També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 (1820), i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari. Deixà manuscrit un dietari en castellà intitulat Gassetín en què intercalava poesies castellanes, i, en menor proporció, catalanes sobre anècdotes de l’actualitat. Les seves obres tenen trets humorístics i anecdòtics i hi sovintegen jocs de paraules i dobles sentits, amb to festiu i benhumorat.