Deixeble de Constantí Llombart, dirigí eventualment (1880-83) el “Calendari Llemosí” i fou membre de Lo Rat Penat i de L’Oronella. Fundà, amb altres ratpenatistes escindits, la societat València Nova (1904), origen del valencianisme polític. Inicià una “Biblioteca Llemosina” per a l’edició de textos antics (1881), que no tingué continuïtat. Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat del 1897, i en fou mestre en gai saber. Publicà una part de la seva obra poètica a Lliris i cards (1899), i el drama històric Mare i madrastra (1889). En col·laboració amb Francesc Martí Grajales, publicà Orígens del gravat en València (1882) i Estudio histórico crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883). Deixà inèdits Ensaig d’ortografia valenciana i Història gramatical de la llengua llemosina valenciana.