Prevere, catedràtic de retòrica del seminari de Barcelona (1743-58) i capellà de Palau (1760), fou membre de l’Acadèmia de Barcelona (1748). Com a acadèmic, redactà poemes en català (1754 i 1756) i treballs erudits diversos, traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili (1789), i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà (1769). També per disposició de Climent, publicà uns Rudimentos de gramática castellana (Barcelona 1770), amb una certa presència del català, per a les classes del seminari. Deixà diversos manuscrits de temàtica bíblica i publicà opuscles circumstancials.