Jeroni Pujades

(Barcelona, 1568 — Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1635)

Historiador, memorialista i poeta.

Vida i obra

Home de cultura humanista, fou doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de dret canònic en la de Barcelona i oïdor de l’Audiència. Treballà per als comtes d’Empúries (1604-09), en diversos càrrecs jurídics. La seva obra més important és la Crònica universal del Principat de Catalunya, escrita en tres parts (primera part, en català, Barcelona 1609; edició d’una versió de les tres parts en castellà, Barcelona 1829-32). Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’E.Barelles, acabà component una història general de Catalunya des de l’antiguitat fins al 1162, amb llargues descripcions geogràfiques. Representa una acumulació considerable de material historiogràfic i documental, que procura conciliar els fets his-tòrics i les llegendes, i amb moltes citacions d’autoritats. Tingué una gran influència en la historiografia immediata posterior. Recollí documents relatius a la història de Catalunya en els tres volums de Flosculi (Bibliothèque Nationale de París). Escriví un extens Dietari del 1601 al 1630, tot i que s’han perdut els volums corresponents al període comprès entre el 1611 i el 1620. Està escrit en una llengua familiar i conversacional, amb claredat expositiva i una certa ironia. Entre altres activitats poètiques esparses, participà en el certamen poètic en llaor de Ramon de Penyafort (1601), on guanyà el premi per a les poesies catalanes.

Bibliografia
  1. Amelang, J.S. (2001), p. 279-297
  2. Casas Homs, J.M. (1975-1976)
  3. Miralles, E. (2002)
  4. Miralles, E. (20071), p. 107-127
  5. Pujol i Canelles, M. (1985).
Vegeu bibliografia