Valerià Pujol i Bosch

(Premià de Dalt, Maresme, 1952 — Premià de Dalt, Maresme, 1992)

Poeta i narrador.

Vida i obra

Estudià filologia a la UB. Conreà la poesia dins l’anomenat realisme existencialista en llibres com El crit i la paraula (1973), Doble fons (1977), Destinatari d’albes (1980) i Limito al nord només amb el teu sexe (1981). Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani. Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal (1984, premi Carles Riba 1983), accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida (1986). Ha publicat la novel·la Interruptus (1982, premi Documenta 1981), amarada de trencaments i experimentacions formals, centrada en els canvis ideològics i el desencís sobrevinguts durant la transició política dels anys setanta; els reculls de contes eròtics, Mantis i altres transformacions (1983) i Els conys saborosos (1986); les narracions Terra de crims (1987), i la novel·la Palmira (1991).

Bibliografia
  1. Broch, À. (20071), p. 117-120.
Vegeu bibliografia