Cursà els estudis de dret a la Universitat de València (1854-60), on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí. Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA (1876-79) a Madrid. Col·laborà, entre altres publicacions, a “El Pensamiento de Valencia” (1858), “El Miguelete” (1856), “Las Bellas Artes” (1858), “La Opinión” (1860-66), “Las Provincias” i “Revista de Valencia” (1881-83). Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella (1852-57), i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic (1874-75). En castellà, escriví un gran nombre de poemes (des del 1851) i hom el considera un dels millors poetes realistes de la literatura castellana del seu temps. El 1856 llegí en la sessió d’obertura de l’Acadèmia de Sant Carles de València l’Oda a las Bellas Artes. Traduí al castellà obres d’Horaci, Virgili, Hugo, Rubió i Ors, Lamartine, i, en col·laboració amb Llorente, els poemes de lord Byron, El corsario i Childe Harold; escriví els drames històrics Un drama napolitano (1860) i Berenguer II. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1872) i president (1885), i fou jurat del certamen del mil·lenari de Montserrat (1880). En català (des del 1859) redactà onze composicions (una de les quals incompleta), inferiors a les castellanes però ben destacables dins la producció valenciana coetània, en part recollides a “Rimes catalanes”, dins el volum de Rimas castellanes (1877, 1891). Deixà inèdits uns apunts per a un estudi sobre les Germanies.
- Guarner, Ll. (1967)
- Guarner, Ll. (1976)
- Guarner, Ll. (1980), p. 7-49
- Guarner, Ll. (1984).