Franciscà. El 1405 el rei Martí el recomanà als jurats de Morella perquè fos subvencionat per a anar a estudiar a París. El 1416 era a Barcelona, on predicà en les festes de substracció d’obediència a Benet XIII. La reina Violant (morta el 1431) el nomenà marmessor testamentari, i el 1444 intervenia encara en qüestions de testamentaria. A instàncies del ciutadà de Barcelona Francesc de Colomines, entre el 1416 i el 1426 traduí al català el De Officiis de Ciceró. La versió és bastant lliure, amb comentaris personals o d’altres autors, en els quals no s’està de remarcar la superioritat de la moral cristiana. La versió és precedida d’un pròleg, que segueix les Etimologies de sant Isidor, i d’un epíleg, on explica les circumstàncies en què ha fet la versió. Sembla contemporània a la traducció al castellà d’Alonso de Cartagena, i s’ha conservat en tres manuscrits.
Bibliografia
- Badia, L. (1991): “Traduccions al català dels segles XIV i XV i innovació cultural i literària”. Estudi General. Llengua i Literatura de l’Edat Mitjana al Renaixement, 11.
- Nicolau d’Olwer, Ll. (1928): “Fra Nicolau Quilis i la seva traducció dels llibres De officiis”. Franciscalia