Seguí una carrera administrativa discreta vinculat als cercles il·lustrats. És autor d’Odas i Epigramas (1784), obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa. També escriví les Sátiras (que la censura impedí de publicar), on oposa críticament el concepte optimista de «segle de les llums» al de «segle d’aparences». Entre el 1786 i el 1790 redactà les Cartas políticoeconómicas al Conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular. Aquesta obra no s’edità fins el 1841 i fou atribuïda erròniament a Cabarrús i a Campomanes.