Germà de Ramon Ramon i Vidales. Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya. Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral (1872-84), a Montblanc (1884-88) i al Vendrell (1888-1900).
Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí: L’Arc de Barà (1894), Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars (1896) i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de Tomoví que abasteix lo Comú de la vila del Vendrell (1897). Del seu exercici professional per la Conca de Barberà escriví Poblet. Narracions, tradicions i llegendes (1896), reeditat diverses vegades. Conreà també el vers, la prosa narrativa i la literatura dramàtica de caràcter popular, amb l’obra dramàtica Lluites del cor (1880) i amb la peça còmica Roda el món i torna al Born (1892), entre d’altres. El 1895 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.
Col·laborà a La Gramalla, des d’on reclamà la reforma dels Jocs Florals, a La Renaixença, a Lo Gay Saber i a La Ilustració Catalana, entre altres publicacions. En el setmanari El Vendrellense, fundat el 1890 per ell mateix, el seu germà i el seu cosí Joan Ramon, publicà un seguit d’articles en la secció “El Vendrell històric”, que, posteriorment, foren recollits pel seu fill, Josep Ramon Blanch, en un llibre (1933).
Bibliografia
- Bofarull Terrades, M.: “Jaume Ramon i Vidales, un historiador del Penedès”, Miscel·lània penedesenca, X, Sant Sadurní d’Anoia, 1988, p. 189-222.