Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos (1966), recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla. Col·laborà en les publicacions El Rossinyol de Reus (1908), Panteisme (1911) i Renaixença Nova de l’Alguer (1960). Escriví drames d’arrel modernista: Maria-Agna (1910, estrenat el 1907) i El cego Simó (estrenat el 1913). En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès.