Doctor en dret (1925) i col·laborador de La Publicitat, “La Ciutat” i “L’Opiniót. Fou empresari teatral i director dels Cicles de Teatre Llatí (1958-69). El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau (1937), on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia. Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras (Sota la llàntia del Born, 1948) i amb Valentí Castanys (Ha guanyat el Barça, estr. 1949), escriví també, entre d’altres, Tieta (estr. 1947), una comèdia melodramàtica; Tobruck (estr. 1949); El marit vede visita (1952, estr. 1951), que és l’obra que el donà a conèixer; Camarada Cupido (1956), una versió lliure d’una obra de Kataiev plantejada com una comèdia de bulevard, i El capità Mascarella (1957).