Baldiri Reixac i Carbó

(Bell-lloc d’Aro, Baix Empordà, 1703 — Ollers, Pla de l’Estany, 1781)

Pedagog.

Vida i obra

Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers (1730-81), on redactà un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria, avui no localitzat. El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons, primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal. Seguí el Traité des études... de Charles Rollin (1724), però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles de primeres lletres de Catalunya. Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en la llengua materna i no en llatí, l’obra és escrita en català, i alguns passatges constitueixen una encertada defensa d’aquesta llengua; defensa que després fou magnificada pel fet que, al cap de pocs anys, el català fou proscrit de l’ensenyament per les autoritats borbòniques. S’hi tracten qüestions generals de pedagogia i consideracions pràctiques a propòsit de l’ensenyament de les llengües i la formació religiosa; al final del llibre hi ha un diccionari castellà-català per a facilitar l’aprenentatge del castellà, que Reixac considerava la més útil de les llengües estrangeres. L’obra tingué una gran popularitat: se’n feren com a mínim onze reedicions fins a mitjan s. XIX. Una segona part d’aquesta obra, de caràcter més instrumental i enciclopèdic (on s’estudien les matemàtiques, la música, l’astronomia, la lògica, la història natural i la geografia), quedàinèdita fins el 1981.

Bibliografia
  1. Diversos autors (19994)
  2. Marquès, S. i Rossich, A. (1981)
  3. Reixac, B. (1923).
Vegeu bibliografia