Fill d’un mercader. Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc. Fou corregidor d’advocats (1606), advocat fiscal (1616), fiscal de l’audiència (1617) i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim.
Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis.
Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia, publicà quatre comèdies (El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española, basat en el tema de La Araucana d’Ercilla, La burladora burlada, La fe pagada), incloses en el recull Norte de la poesía española (València 1616) i que precedí amb un Apologético de las comedias españolas, dintre la línia de l’escola dramàtica valenciana de Tàrrega i de Guillem de Castro, d’arrels classicistes i vinculada a les normes teatrals de Lope de Vega. Deixà inèdit un volum, Soledades de Ricardo de Turia, a imitació de Luis de Góngora.