Vida i obra
Format en un ambient familiar catalanista, a disset anys publicà poemes a la revista de Castellar “Laietània”. El 1913 entrà al “Diari de Sabadell”, que dirigí durant un quant temps. Des d’aquí i des de la revista “Ars” (1914-15) deixà clara la seva voluntat de militar en el noucentisme i l’admiració per Carner, la influència del qual és palesa sobretot en El llibre de les donzelles (1917). Els contactes que mantingué amb Joaquim Folguera li obriren les portes de La Revista, una de les moltes publicacions properes al noucentisme que acolliren la seva col·laboració en aquests anys, en què també traduí poetes francesos. Els seus assaigs La nostra expansió literària (1919) i Evolució de la poesia catalana (1922) són una defensa d’aquest moviment. En la dècada del 1920 “Revista de Poesia” li edità el tercer llibre assagístic, Notes sobre creació poètica (1925), que se situa en el tipus de reflexions que havia propiciat el postsimbolisme. Fou l’època en què els joves membres del Grup de Sabadell, en una campanya a favor de la modernització cultural sabadellenca, atacaren repetidament Arús. Aleshores, amb Benaurança (1926), acabà el període més prolífic de la seva carrera i deixà d’estar en contacte amb els nuclis centrals de la cultura catalana, especialment en la postguerra, en els primers anys de la qual mostrà una certa aproximació al nou règim. Tanmateix, no deixà de publicar llibres de poesia i assaig fins a la mort, entre els quals Camins i paisatge: poemes (1955) o Antologia poètica (1956).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (1997), p. 7-52
- Cardona, O. (1973)
- Desclot, M. (1991), p. 5-25
- Desclot, M. (2002), p. 7-17
- Dolç, M. (1976), p. 7-23.