Mercedari (1676), estudià a Alcalá de Henares i es doctorà en teologia a Barcelona. Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona i provincial d’Aragó. Entre el 1706 i el 1714 treballà a l’Arxiu Reial (actual ACA). El 1718 fou nomenat cronista de l’orde i el 1729 ingressà a l’Acadèmia de Barcelona. Representant de la renovació historiogràfica en el seu vessant arxivístic, redactà nombroses obres històriques —especialment sobre l’orde de la Mercè—, bona part de les quals foren impreses, i també opuscles devots, tot en castellà. Bon coneixedor del català antic, en un dels tractats impresos sobre l’orde mercedari (1726) inclogué un glossari de mots «catalanes antiguos lemosinos» per facilitar la lectura dels documents aplegats a l’obra.