Ignasi Ribera i Rovira

(Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 — Barcelona, 1942)

Poeta, assagista, periodista i traductor.

Vida i obra

Estudià dret. Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre. Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum: Portugal artístic (1905) i Portugal literari (1912). Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques (1913), i d’una de prosistes, Contistes portuguesos (1913). Poesia i prosa (1905), prologat per Maragall, conté textos originals seus juntament amb poemes portuguesos traduïts. Altres llibres seus són Iberisme (1907), Portugal y Galicia: Nación (1911) i els de poemes Mos tres amors (1901), Esguards (1908) i Solitaris (1912). Com a periodista, dirigí El Poble Català i fou redactor de La Veu de Catalunya i “El Día Gráfico”, entre d’altres; col·laborà també en un gran nombre de periòdics catalans, portuguesos i castellans. Presidí la Federació de Premsa d’Espanya, la Federació de la Premsa Catalano-Balear, l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona i fou vicepresident de la Unió Internacional d’Associacions de Premsa de París.

Bibliografia
  1. Diversos autors (1931)
  2. Martínez-Gil, V. (1997), p. 98-203
  3. Villas i Chalamanc, M. (1992), p. 231-256.
Vegeu bibliografia