Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic alTeatre de la Santa Creu. Participà com a soldati propagandista en la guerra del Francès (1811) i després es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions, dos llargs poemes satírics que tingueren una gran difusió al llarg del s. XIX a través dels canals de la literatura de “canya i cordill”. A partir del 1821 es mostrà un entusiasta constitucionalista amb les comèdies Mossèn Anton a les muntanyes del Montseny (1821), Numància de Catalunya i lliure poble de Porrera i Derrota de Mossèn Anton, que ridiculitzaven i blasmaven els absolutistes. Conreà també l’entremès costumista (El Sarau de la Patacada, o Joan i Eulàlia, L’alcalde sabater, Lo jaio de Reus). Fou empresonat diverses vegades i, amb la victòria dels absolutistes, hagué de fugir, i sembla que viatjà amb companyies de teatre itinerants. El 1830 devia tornar a ser a Barcelona (hi signà la comèdia El purgante Le Roy) i el 1832 es reincorporà a la companyia del Teatre de la Santa Creu, on estrenà obres d’encàrrec, principalment en castellà, com Don Quijote y Sancho Panza en el castillo de los duques (1833) o Las niñeces del beato Miguel de los Santos en la ciudad de Vic, i altres de caràcter polític, catalanes o bilingües, en les quals narra episodis de la repressió absolutista, que el feren molt popular: El expatriado en su patria (1833), La calumnia descubierta, o En Batista i la Carmeta (1833) i La Unión, o La tía Secallona en las fiestas de Barcelona (1833). En esclatar la primera guerra Carlina tornà a la fórmula del teatre satíric i narratiu de fets bèl·lics, amb La defensa de Torà (1835), L’hermano Bunyol (1835), El senyor Pere Butllofa en Sant Llorenç dels Piteus (1836), entre moltes altres, alhora que es tornava a representar el seu repertori del Trienni Constitucional. Entre el 1836 i el 1838 actuà en diverses ciutats del Carib, i, anant a Cuba, morí, amb part de la seva família, en un embarrancament. Durant el Bienni Progressista aparegueren dos volums d’Obras poéticas (1855), deficients i incomplets. La seva obra, en gran part perduda, i que presenta nombrosos problemes textuals i d’identificació, és a mercè de les circumstàncies immediates: és una escriptura directa i d’urgència, però resulta suficient per a unes evidents destreses dramàtiques i d’una notable perspicàcia en l’examen dels comportaments humans. Blasmat pels renaixentistes, de fet Robrenyo fou un característic autor de “canya i cordill”, la militància política i l’eficàcia propagandística del qual el projectà i el feu apreciat en els sectors progressistes, que promogueren la situació social de la seva literatura.
- Anguera, P. (2004), I, p. 7-36
- Fàbregas, X. (19692), p. 29-59
- Llorens i Jordana, R. (1981)
- Lluch, M. i Malé, J. (1995)
- Marfany, J.Ll. (19651), p. 5-13
- Mestres, A. (1999)
- Poblet, J.M. (1980).