Lluís Roca i Florejachs

(Lleida, Segrià, 1850 — Lleida, Segrià, 1882)

Poeta i historiador.

Vida i obra

Estudià medicina a Barcelona i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854. Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a “El Trovador” (1847), fou redactor i director d’“El Alba Leridana” (1859-60) i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens. Fou antologat a Lostrobadors nous (1858) i premiat als Jocs Florals de Barcelona (amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865), dels quals fou també mantenidor (1865) i secretari (1873). Col·laborà en nombroses publicacions de Lleida (“Cronicón Ilerdense”, “Revista de Lérida”) i Barcelona (Calendari Català, “Lo Gai Saber”, La Renaixença) i tingué presència destacada en les principals iniciatives de la Renaixença. El 1873, la “Revista del Ateneo Literario” li publicà Glòries de Lleida, el poema manifest de la Renaixença lleidatana, escrit en castellà el 1852 i aplegat amb altres poemes seus, ja en la versió catalana, a Garlanda poètica ilerdanesa (1881). El mateix any publicà el recull marià Celajes. Nomenat, el 1868, cronista oficial de la ciutat, entre els seus estudis històrics destaquen les monografies dedicades a la Seu Vella, publicades a l’Àlbum històric, pintoresc i monumental de Lleida i sa província (1880) de JosepPleyan i de Porta. El 1883 s’edità una Corona poética en honor del M. Illtre. Sr. D. Luis Roca y Florejachs.

Bibliografia
  1. Borrell, J. i Sanvicén, P. (1998)
  2. Sanvicén, P. (1997), p. 529-535.
Vegeu bibliografia