Llicenciat en lleis (1935) i en filologia romànica (1941) per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid (1953). Fou professor a les universitats de Barcelona (1947-55) i d’Oriente, a Santiago de Cuba (1955-56), i, després d’una estada a Nova York (1956-58), a la universitat d’Indiana (1958-81), d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives (1995). Entre les seves principals publicacions cal destacar: Estudios sobre las perífrasis verbales del español (1958; premi Menéndez y Pelayo), la llargament reeditada Introducción a la gramática (1960), la innovació estructuralista Introducció a l’estudi de la llengua catalana (1970), El lenguaje (1973), en col·laboració amb P. Julià, i Introduction to Catalan Literature (1978). Remarcable promotor de l’ensenyament del català als EUA, fou cap de la secció catalanoprovençal de la Modern Language Association (1962-70), cofundador i primer president de la NACS (1978), i, més tard, president d‘honor (1987), cofundador i codirector (1986-95) de la Catalan Review, i, després, director honorari, membre de la junta de l’AILLC (1988-94) i membre de la Secció Filològica de l’IEC (1989); fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1988).
Bibliografia
- Diversos autors (2001): Josep Roca-Pons. Sessió en memòria. Barcelona, IEC.
- Diversos autors (2002): Josep Roca-Pons (1914-2000). Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans.