Vida i obra
Passà la infantesa a Reus i feu els estudis de batxillerat i els de dret a Barcelona, on fou procurador dels tribunals. Fou secretari de l’Associació Catalanista de Reus i membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats culturals i polítiques. Fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya, i col·laborà, entre d’altres, a “L’Arc de Sant Martí”, “Joventut” i “Catalunya Artística”. Fou secretari (1894) i mantenidor (1895 i 1930) dels Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà tres accèssits (1896, 1901 i 1903), i participà en nombrosos certàmens. Publicà novel·les (Vergonya, 1905, premiada al concurs de L’Avenç), quadres de costums (Postes de sol, 1899), poemaris (Joguines, 1893, de temàtica amorosa; De tota mena, 1901), peces dramàtiques en prosa (La dama de Reus, 1894; Via fora lladres!, 1899) i en vers (¡Afrancesat!, 1899), comèdies (Ball d’any, o Estar a la que salta, 1898; La caputxeta blanca, 1921), i l’idil·li en prosa La pomera dels nois (1900), recollit, juntament amb les narracions breus Renyits i Lo darrer petó, a “Lectura Popular” (1916). A partir dels anys vint, escriví preferentment literatura per a infants (Polidesa. Regles en vers, 1911, i les peces teatrals La bruixa del Gorg-Blau, 1917; D’àngel a santa, 1916; Com estimen les mares i La Caputxeta Blanca, 1921). Deixà inèdits els drames Nota gris i Cor bessó.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Sunyer i Molné, M. (2005), p. 249-268.