Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l’Orfeó Gracienc i secretari de la Unió Catalanista. Escriví comèdiesi col·laborà a “Cu-Cut! , on, del 1910 al 1912, emprà el pseudònim Flavius per als seus versos satírics sobre l’actualitat política i social. També escriví a L’Esquella de la Torratxa, La Tralla, “El Renaixement”, “La Veu Gracienca” i “La Veu de l’Empordà”, entre d’altres. Guanyà alguns premis de poesia i actuà de mantenidor als Jocs Florals del 1924. Escriví l’assaig Art i monuments. Catalunya (1926), i el 1951 publicà l’inventari Els pseudònims usats a Catalunya, on n’aplegà uns 3 800. És l’autor, a més, d’una Bibliografia de Ramon Miquel i Planas (1952).