Començà a col·laborar amb narracions a La Il·lustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí “Marinada”. Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte noucentista defensant la Mancomunitat, la tasca de Prat de la Riba, les normes ortogràfiques de l’IEC i les biblioteques populars. És autor de diverses obres de narrativa, com ara La pera de plata (1905), Vida triomfant (1911), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925) i El martiri d’un apotecari (1926); de la comèdia La segona volta (1934); del llibre de poesia Costa Brava. Palamós (1953), i de diverses sardanes.