Vida i obra
Durant la seva infantesa habità a Girona i més tard a Barcelona. Algun temps després es feu pare mínim i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663. Entre el 1670 i el 1673 habità un temps a Madrid i obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó. Els últims anys de la seva vida els visqué als convents de Barcelona i de Manresa. Escriví diversos llibres de tema religiós, però és més rellevant la seva tasca com a historiador, tot i que les seves tesis sovint són inexactes i tendencioses. Destaquen els se-güents: Sermó dels il·lustríssims màrtirs i patrons de la antiga vila de Blanes, del bisbat de Girona, sant Bonoso i sant Maximiano (Barcelona 1664), Tratado de las excelencias y antigüedades del priorato de Santa María de Meyá (Girona 1668), Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (Barcelona 1678), i Epítome histórico de la muy ilustre ciudad de Manresa (Barcelona 1692). Hi ha notícies d’altres obres inèdites, com una Crónicageneral de Cataluña que havia de tenir quatre volums i que s’ha perdut. Avui és recordat sobretot com a autor de diverses falsificacions historiogràfiques: el Cronicó de Liberat (1669) i el↑Llibre de feits d’armes de Catalunya (1673-75), atribuït a Bernat Boades, i que durant molt temps fou considerat autèntic. Descoberta la superxeria, els prejudicis contra la literatura en català de l’anomenada Decadència provocaren que, malgrat el seu caràcter de pastitx lingüístic, fos valorat com una mostra notable de prosa literària per la seva llengua arcaïtzant i suposadament més pura que la d’altres escriptors de la mateixa època.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bagué, E. (ed.) (1930-1948), vol. V, p. 5-41
- Coll i Alentorn, M. (1948), IV, p. 11-89
- Riquer, M. de (1949).