Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat. Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana: Elements de fonologia catalana (1983). Fou professor de dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la UB (delegació de Tarragona). Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot (1968), tendència que accentuà a Estat d’emergència (1972). Col·laborà amb M.A. Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971), una obra de teatre document sobre l’assassinat de Layret. Amb La mort en punt guanyà el premi Víctor Català el 1976, i, el 1979, publicà la novel·la Ascendent Escorpió. També és autor de Breu diccionari ideològic català (1976) i Diccionari Barcanova de la llengua catalana (1983). Formà part del col·lectiu Ofèlia Dracs en el volum Deu pometes té el pomer (1980). Tingué una activitat destacada en la lluita antifranquista i en la transició. El 1978 ingressà al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Morí en un accident de cotxe.