Escriví la seva obra en occità, català i francès. S’interessà per la cultura catalana i la divulgà. Dirigí la “Revue de la Catalogne”, de Marsella. Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps (1951) i De paraules e d’images (1969), en què fusiona la tradició provençal i la catalana. El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part. També col·laborà en revistes com “Oc” i “Gai Saber”, entre d’altres.