Vida i obra
Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià. Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic. Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona (1635) favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña (Tarragona 1636), que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana (Tarragona 1636) de Dídac Cisteller. El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII, i el 1645, a Nàpols, un condol per la mort de la filla del virrei Juan Alfonso Enríquez de Cabrera. Durant la guerra dels Segadors visqué a Nàpols i fou partidari de Felip IV. Polemista brillant, redactà textos de propaganda felipista: Cataluña desengañada (Nàpols 1646, en versió italiana el 1647), Memorial al rey en nombre de la nobleza catalana (Madrid 1649), Discurso sobre la forma de reducir a la obediencia de su Majestad a Barcelona y Cataluña (s. l. ~ 1651), Sermón [...] en acción de gracias de la reducción de Cataluña a la obediencia de Su Majestad (Barcelona 1653), entre d’altres.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Querol Coll, E. (2006).