Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble. Cursà els primers estudis al Col·legi Miró i continuà als jesuïtes (1896-1902). Participà en el Primer Congrés Universitari Català (1903), ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants (1903) i en la Federació Escolar Catalana (1904). El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El 1907 feu el curs de doctorat a la Universitat de Madrid i es doctorà amb una tesi sobre la crònica de Desclot. Seguidament inicià la seva tasca docent i d’investigació a l’IEC i en empreses com la col·lecció Documents per l’història de la cultura catalana mig-eval (2 vol., 1908-31), i del Diplomatari de l’Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1947). El 1910 entrà de professor a la Universitat de Barcelona per ensenyar-hi bibliologia, literatura espanyola i paleografia. Ente el 1912 i el 1913 impartí cursos de llengua i cultura espanyoles a la universitat d’Hamburg i realitzà les seves recerques sobre manuscrits lul·lians a Berlín, Colònia, Bonn, Dresden, Munic i Innichen. De retorn a Barcelona s’incorporà a les seves tasques anteriors i fou nomenat director de la BC, oberta al públic el 1914. També dirigí el “Butlletí de la Biblioteca de Catalunya” (1914-32). A l’Escola de Bibliotecàries, fundada el 1915, hi feu classes de bibliologia i biblioteconomia fins el 1923. El 1915 també fou responsable del servei de biblioteques populars de la Mancomunitat. El 1922 fou nomenat membre de la RABLB, tot i que l’entrada no s’efectuà fins el 1948. El curs 1925-26 succeí el seu pare en la càtedra de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans. El 1930 reprengué el seu ensenyament a l’Escola de Bibliotecàries i en fou nomenat director. L’any següent esdevingué professor de bibliologia i de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del tot just constituït Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1936 i el 1939 contribuí decisivament a la salvació del tresor bibliogràfic de Catalunya i dirigí el Servei de Biblioteques del Front. Al final de la guerra cessà en els seus càrrecs oficials i entrà a treballar a l’editorial Salvat (1939-67), fins que es jubilà. Participà intensament en la vida cultural clandestina de la Barcelona de postguerra. El 1942 ingressà a l’IEC com a membre de la Secció Historicoarqueològica, de la qual fou elegit president el 1958. Fins el 1959 impartí també les classes de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans. El 1948 fou nomenat cap de la Secció de Literatura Catalana del CSIC. Intervingué en el Congrés de la Cultura Catalana clandestí a Barcelona (1964) i participà en la Caputxinada (1966). El 1969 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que es concedia per primera vegada. El 1978, la Generalitat restaurada el nomenà director honorari de la BC i de l’Escola de Bibliologia, i el 1980 li fou concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a publicacions, cal esmentar el compendi Classificació decimal (1920), del qual s’han fet diverses reedicions. La seva tasca com a historiador de la literatura catalana ha tingut una influència decisiva. Entre les obres més importants sobre aquest aspecte cal esmentar De l’Edat mitjana al Renaixement: figures literàries de Catalunya i València (1948), la part destinada a la literatura catalana dins de la Historia general de las literaturas hispánicas de Guillem Díaz-Plaja (1949-58), que per primera vegada presenta una àmplia i minuciosa sistematització de la literatura catalana des dels seus orígens fins al final del s. XVIII, Documentos para la Historia de la Imprenta y Librería en Barcelona (1474-1553) (1955, en col·laboració amb J.M. Madurell), l’edició de les Obres essencials de Ramon Llull (1957-60), La cultura catalana del Renaixement a la Decadència (1964) i Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451) (obra començada per Antonio de la Torre) (1971). Publicà també nombroses monografies sobre les cròniques catalanes (en especial la de Desclot), Ramon Llull, l’humanisme a Catalunya, la prosa cancelleresca, la cultura en temps d’Alfons el Magnànim, les causes de la decadència literària a Catalunya, el primitiu teatre valencià, antiga bibliografia i tipografia catalanes, la Renaixença catalana del s. XIX, entre d’altres. Edità textos d’Hug de Sant Víctor —traducció d’Antoni Canals (1910)—, del manuscrit 129 de Ripoll (1911), d’Anselm Turmeda (1913), La lògica en rims del Gazzali glosada en rims per Ramon Llull (1914), entre d’altres. Així mateix, fou responsable de les publicacions “Revista dels Llibres” (1925-26) i “Estudis Universitaris Catalans” (1925-36). El 1967 la revista “Estudis Romànics” li dedicà dos volums d’homenatge. Ja pòstumament se n’editaren les obres completes en tretze volums, més un índex sistemàtic (1984-2004).
- Bohigas, P. (1987)
- Diversos autors (19671)
- Diversos autors (19783)
- Guilleumas, R. i Soberanas, A.-J. (1985)
- Malé i Pegueroles, J. (20001)
- Massot i Muntaner, J. (2006), p. 161-194
- Miracle, J. (1985), p. 175-184
- Molas Batllori, J. (1988)
- Molas Batllori, J. (19971), p. 47-52
- Molas Batllori, J. (19992), p. 125-130
- Riquer, M. de (19842), vol. I, p. 7-18.
- Soberanas, A.-J. (1995), p. 5-12.