Vida i obra
Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a “Penedès” poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal. Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme. La seva consolidació poètica data del 1924: el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya. Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia. S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent. Així, el 1925, en ocupar aquest darrer al càrrec de director de la “Revista de Poesia”, Saavedra passà a formar part del consell de redacció. Hi publicà algunes notes crítiques, poemes propis i traduccions de Rilke. Publicà altres poemes a La Mainada, “L’Amic de les Arts”, “Bella Terra”, La Publicitat, La Revista i “Hèlix”. Amb tot, als anys trenta abandonà la poesia i es dedicà a la seva carrera professional, vinculada al món de les lletres clàssiques: havent estudiat filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, entre el 1927 i el 1932 traduí, conjuntament amb A.M. Trepat, les Heroides i les Metamorfosis d’Ovidi per a l’FBM. Aquest darrer any fou nomenada professora de llatí i català a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. Durant la postguerra es relacionà amb Eugeni d’Ors i realitzà tasques intel·lectuals com la publicació d’articles sobre Roís de Corella a la revista “Clavileño” o la traducció al castellà de la Historia de la literatura griega de Q. Cataudella (1954) i d’una Antología de Ramon Llull (1961).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bofill i Ferro, J. (1986), p. 209-216
- Garcia-Sedas, P. (2001), p. 10-21
- Real i Mercadal, N. (20062).