Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera. Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona (1903, 1904 i 1918). Col·laborà a “El Baix Empordà” i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles, amb pròleg de Francesc Cambó (1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques, a “Lectura Popular”, 1916) i Cròniques empordaneses (1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola). És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 (1919).