Vida i obra
Augustinià (1622), catedràtic de teologia de la Universitat de Barcelona (1641) i partidari de Lluís XIII de França en el conflicte del 1640, aquest el nomenà cronista i predicador reial (1642) i abat de Sant Cugat del Vallès (1643-52, 1662-70). Escriví, en català, un tractat sobre la política assistencial barcelonina, Govern polític de la ciutat de Barcelona per a sustentar los pobres... (Barcelona 1636). Durant els anys 1640-41 portà a terme una activitat política ingent a través de sermons i de la publicació, sovint anònima, d’opuscles destinats a contrarestar la propaganda oficial castellana. El seu opuscle més cèlebre fou Proclamación católica (Barcelona 1640, Lisboa 1641, Rouen 1641), escrit per encàrrec del Consell de Cent,en el qual s’acusa els monarques d’haver ignorat les constitucions catalanes, es detallen els abusos comesos per les tropes castellanes a Catalunya (1626-40) i s’aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares. L’opuscle Secrets públics (Barcelona 1641, diverses edicions; Lisboa 1641, Rouen 1642) és una defensa aferrissada dels dirigents catalans. També publicà, entre altres obres, el sermó predicat en les exèquies de Pau Claris (Lágrimas catalanas, Barcelona 1641).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Florensa i Soler, N. (1998)
- González, R. (1984), vol. II, p. 435-443
- Jové Campmajó, M. i Kirchner Granell, H. (1984), vol. I, p. 471-478
- Serra i Puig, E. (1995).