Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala-Valldaura
(Gironella, Berguedà, 30 de març de 1947)

Josep Maria Sala i Valldaura

© J.M. Sala-Valldaura

Poeta.

Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford (Anglaterra). Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia, seguit de Tot extrem voler (1977), Camp d’esvorancs (1980), on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua (1982) i Gual de camins (1985), entorn de la idea i pràctica del viatge. Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc (1987, premi Cavall Verd de poesia), Ets arrel d’ala i de vol (1991), Seqüències i mòbils (1998), Cardiopatia (1999), Disfresses (2002, premi Crítica Serra d’Or), El cigne cec (2005), Vidre fumat (2005, premi Parc Taulí), Flors i carboni (2008), Bouleversements (2010, traducció de Nathalie Bittoun-Debruyne publicada en català, amb el títol Daltabaix, 2012), Gota a gota (2014, premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2013) i Concert d’esferes. Antologia 1975-2016 (2017). Ha editat una Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX (1978) i, amb Vicenç Altaió, una polèmica panoràmica poètica, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979) (1980). Com a crític recollí la seva activitat a L’agulla en el fil (1988) i també és autor de l’estudi literari Introducció a Joan Vinyoli (1985). Com a narrador és autor de la novel·la A la vora del pou (1989), premi Joanot Martorell.

Catedràtic de literatura a la Universitat de Lleida, ha publicat diverses obres sobre el teatre del Set-cents, tant en castellà com en català, com ara El sainete en la segunda mitad del siglo XVIII. La mueca de Talía (1994), El teatro en Barcelona entre la Ilustración y el Romanticismo o las musas de guardilla (2000), Història del teatre a Catalunya (2006), Teatre burlesc català del segle XVIII (2007) i Caminos del teatro breve del siglo XVIII (2010), a més dels llibres d’assaig Entre el simi i Plató. Pel curs poètic contemporani (2008) i La poesia catalana i el silenci. Tot dient el que calla (2015), entre d’altres. En el camp de la investigació poètica en castellà ha publicat La fotografía de una sombra. Instantáneas de la generación poética de los cincuenta (1993), sobre els autors menys coneguts de la dècada de 1950. Ha exercit amb certa regularitat la crítica en diaris i revistes i, més esporàdicament, la traducció.