Joan Sallarès i Castells

(Sabadell, Vallès Occidental, 1893 — Sabadell, Vallès Occidental, 1971)

Poeta, narrador, novel·lista, comediògraf i traductor.

Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957. Fou col·laborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach. Col·laborà a “Diari de Sabadell”, “Revista de Sabadell”, “Sabadell Federal”, “L’Avenir” i “Garba”, entre d’altres. És autor dels reculls poètics Flames d’amor i de pietat (1919) i Bloc (1963), i dels volums de narracions El tribut (1922), Ànimes i accions (1928) i Jardí de nois i noies (1962). El 1959 publicà la novel·la El Joncar. Pel que fa al teatre, és autor de l’assaig Contra el teatre català d’avui (1931) i de la comèdiasatírica Diplomàcia (1938). També traduí Tolstoi, prologà diversos llibres i publicà monografies, biografies i assaigs. El 1967 obtingué el premi Pere Martí Peydró amb A l’ombra del campanar. Coses de la meva ciutat (1970).