Octavi Saltor i Soler

(Barcelona, 1902 — Barcelona, 1982)

Poeta, assagista i crític literari.

Vida i obra

Es llicencià en dret i filosofia i lletres i treballà d’advocat i de periodista. Fou membre de la Lliga Regionalista i formà part de diverses acadèmies i entitats culturals. Col·laborà a “Catalana”, La Revista, La Nova Revista, “Revista de Poesia”, La Publicitat, La Veu de Catalunya, Revista de Catalunya, “Occident”, “Presència” i Serra d’Or, entre moltes altres publicacions. Poeta lligat al neosimbolisme, publicà els reculls poètics Cendra votiva (1952), Port-Salvi (1955), Rescat diví (1958), En el llindar diví: sonets penitencials (1980) i Nadal, misteri i missatge (1981). També participà com a poeta o com a jurat en nombrosos Jocs Florals i certàmens literaris. Arxiver des del 1935 dels Jocs Florals de Barcelona, durant la postguerra els promogué en la clandestinitat i el 1971 participà en la seva restauració. Fruit d’aquest interès és la seva Antologia dels Jocs Florals (1954). És autor d’una gran quantitat de pròlegs i de conferències, a més d’assaigs com Les idees literàries en la Renaixença catalana (1934), Panorames de l’obra poètica de J.M. López-Picó (1948), Consciència jurídica en l’obra poètica de Maragall (1962), Aportacions inèdites a una trilogia literària barcelonina (López-Picó, Maragall, Matheu) (1970), El poeta barceloní Josep Ma. López-Picó i a la seva vila adoptiva de Vallirana (1974) i Aproximació humana i literària al poeta lleidatà Jaume Agelet i Garriga (1888-1981) (1983), entre molts d’altres. Pòstumament aparegué el volum Companys de servei. Aportacions testimonials (1984).

Bibliografia
  1. Manent, A. (1990), p. 133-143.
Vegeu bibliografia