Llorenç Sànchez i Vilanova

(Barcelona, 4 de juliol de 1930 — la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 7 de juny de 2019)

Escriptor i historiador

Per circumstàncies familiars, de molt jove es traslladà a la Pobla de Segur, on residí i es guanyà la vida en una entitat bancària. Al mateix temps, desenvolupà una obra literària i d’historiador, vessant en el qual és reconegut com un dels primers especialistes en el Pallars, amb obres com ara: Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur (1952), Piedras venerables en las rutas del Pallars (1963), El comtat de Pallars (768-1491) (1975), El temple parroquial de la Pobla de Segur (1983), El comtat de Pallars Jussà (1011-1191) (1989), Els seixanta-set anys que governà el comtat de Pallars la dinastia Comenge-Coserans: 1229-1297 (1990), La Canadenca, un fenomen econòmico-social que transformà el Pallars (1990), L’aventura hidroelèctrica de la vall de Capdella (1991), Les centrals hidroelèctriques de l’Ebre (2001), etc.

Publicà també biografies, generalment de personatges vinculats al Pallars (Joan Borrell Nicolau, escultor, 1987; Lluís Casanovas i Borrell, metge i historiador, 1988; Mn. Josep Condó i Sambeat. Una figura destacada de la cultura aranesa, 1988; Joan Gelabert, gramàtic, poeta, educador, 1988; Jesús Forga, pedagog i educador, 1983; Ceferí Rocafort, escriptor i geògraf, 1987; Miquel Villà i la Pobla de Segur, 1989; Flora Cadena. Una voluntat al servei del Pallars, 1989, etc.) i els volums de reflexions El difícil exercici de viure (1989), Del meu breviari espiritual (1993) i Des de la talaia del temps (1999). El 2014 rebé el premi de l’Associació Cultural Comú de Particulars de la Pobla de Segur i el 2015 la Creu de Sant Jordi.