Manuel Sanchis Guarner

(València, 1911 — València, 1981)

Filòleg, historiador i folklorista.

Vida i obra

Estudià a la Universitat de València i a la de Madrid, es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres. Amplià estudis al Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció de Menéndez Pidal i de Navarro Tomás. Formà part de l’equip d’enquestadors de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer les enquestes per a la part catalana de la dita obra. Empresonat i represaliat per la dictadura franquista, reprengué el treball filològic a Mallorca, on visqué entre el 1943 i el 1959, exercint de professor d’idiomes i col·laborant molt eficaçment en la redacció del Diccionari català-valencià-balear. Adquirí molta notorietat a Mallorca per la seva tasca d’orientació i organització literària en aquells anys difícils de la postguerra. També per aquell temps feu les darreres enquestes per a l’Atlas esmentat i fou l’encarregat de preparar la publicació d’aquesta gran obra dialectològica, el primer volum de la qual fou presentat en el Congrés de Filologia Romànica d’Estrasburg (1962). Establert a València, exercí la docència a l’institut femení; més endavant fou encarregat de la càtedra de llengua valenciana a la universitat, i, des del 1979, catedràtic de lingüística valenciana a la mateixa universitat. Entre les seves obres, cal remarcar: La llengua dels valencians (1931, 20a edició 2000), Introducción a la historia lingüística de Valencia (1949), Gramàtica valenciana (1950), Els poetes romàntics de Mallorca (1950), Calendari de refranys (1951), Els poetes insulars de postguerra (1951), Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent de Mallorca (1955), Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquista (1955 i 1961), Les barraques valencianes (1957), Cançoneret valencià de Nadal (1960), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (3 vol., 1963-68), Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII (1963), Renaixença al País Valencià (1968) i La Ciutat de València (1971). Fou membre numerari de l’IEC i del Centre de Cultura Valenciana, i membre corresponent de l’Academia Española. La seva llarga tasca cultural fou reconeguda amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1974). També li fou atorgat el premi de la Unitat de la Llengua (1981) pel primer volum de la seva Aproximació a la història de la llengua catalana, iniciada el 1980. Entre el 1976 i el 1987 es publicaren sis volums de la seva obra completa.

Bibliografia
  1. Cortés, S. i Escartí, V.J. (2006)
  2. Ferrando Francés, A. (1992), p. 11-141
  3. Ferrando, A. i Pérez Moragón, F. (1998)
  4. Iborra, J. (19951), p. 129-137
  5. Massot i Muntaner, J. (1999), p. 77-80
  6. Solà, J. (1984).
Vegeu bibliografia