Giuseppe Edoardo Sansone

(Ascoli Piceno, Itàlia, 1925 — Roma, 2003)

Romanista i catalanista italià.

Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948. Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, ha estat catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III. Inicià els estudis catalans a Itàlia després de la guerra. Entre els seus treballs de catalanística cal esmentar: les edicions crítiques del Cercapou, que atribuí aF. Eiximenis (1957-58), o de la traducció francesa del Llibre de les bèsties de R. Llull (1964), i els reculls d’assaigs Studi di filologia catalana (1963), Saggi iberici (1974) i Scritti catalani di filologia e letteratura (1994). Poeta en llengua italiana, ha traduït nombrosos poetes catalans, com ara B.C. Aribau, J. Verdaguer, M. Costa i Llobera, J. Alcover, Guerau de Liost, J. Carner, C. Riba, J.V. Foix i S. Espriu, i ha tingut cura de diverses antologies: Poesia catalana del Novecento (1979), els volums III i IV (1997; “De Maragall als nostres dies”) de l’Antologia de poetes catalans i Poesia catalana del Medioevo (2001). Primer president de l’AISC (1978-81) i membre corresponent de l’RABLB, fou investit doctor honoris causa per la UB i guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1998).