Organitzà els congressos de poesia de Segòvia (1952-54), que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans. Col·laborà a “Dau al Set” i s’interessà per la pintura d’avantguarda. Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i és autor d’una àmplia obra en crítica i història de l’art. Publicà nombrosos llibres i estudis, com Salvador Dalí (1952), Joan Miró (1956), Mariano Fortuny (1982), la tesi La miel es más dulce que la sangre (1984), sobre les èpoques lorquiana i freudiana de Dalí, i Salvador Dalí corresponsal de J.V. Foix. 1932-1936 (1986). Dirigí la publicació Historia de la pintura universal de l’editorial Aguilar, com també la col·lecció Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas i l’Enciclopèdia vivent de la pintura i l’escultura catalanes. Traduí al castellà Antología poética de Carles Riba (1956), amb Paulina Crusat, i Salvaje corazón (1988). Ja l’any 1951 publicà la primera traducció al castellà de Joan Brossa. El 1985 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1992 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.