Antoni Aulèstia i Pijoan

(Reus, Baix Camp, 1849 — Barcelona, 1908)

Historiador, crític literari, narrador, poeta i dramaturg.

Vida i obra

Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal. Estudià filosofia i lletres i dret. Intervingué en diversos debats lingüístics, participà en la fundació de La Jove Catalunya i fou membre, entre altres entitats, de l’ABLB (des del 1876) i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (des del 1877, president entre el 1884 i el 1885). Participà en el Primer Congrés Catalanista i s’adscriví a la Lliga de Catalunya, en què ocupà diversos càrrecs, i a la Unió Catalanista. Entre altres certàmens, en els Jocs Florals del 1874 fou premiat per uns Quadros d’història catalana (1876), sobre la guerra de Successió, i el 1876 per Notícia dels catalans que intervingueren en el descobriment d’Amèrica, i en fou mantenidor el 1875 i el 1900. Barcelona. Ressenya històrica (1878) i els escolis a Cataluña (1884), nova edició de↑Recuerdos y bellezas de España, precediren la seva Història de Catalunya (1887 i 1889, completada per Ernest Moliné el 1922), la primera història contemporània escrita en català, d’intenció divulgativa, amb un enfocament en certa mesura positivista i d’ideologia liberal. Bona part de les seves monografies, algunes en col·laboració amb AndreuBalaguer i Merino (amb qui projectà una edició de Francesc Fontanella), s’aplegaren pòstumament a Estudis històrics, llibre que inclou treballs filològics. Entre altres obres, deixà dispersos o inèdits ressenyes bibliogràfiques i teatrals i altres escrits sobre literatura, poemes, i contes, com Lo vellet (datat el 1868), sobre Gutenberg, i Lo dimoni ballarí, oLo diablet belluguí (el qual, el 1872, “La Redención del Pueblo” anuncià que es publicaria a La Renaixença, i en remarcà l’adscripció al gènere «fantástico-científico», que, a més, teoritzà), capítols redactats i apunts de la novel·la històrica Carrasclà, sobre l’austriacista Pere Joan Barceló, i el pla d’una obra teatral.

Bibliografia
  1. Anguera, P. (1995), p. 50-51
  2. Duran Tort, C. (2004)
  3. Gil Ambrona, A. (1993)
  4. Grau, R. i López, M. (1991)
  5. Santasusagna, J. (1968), p. 49-61
  6. Serra i Puig, E. (1989)
  7. Sobrequés i Callicó, J. (1990), p. 19-35
  8. Tomàs, M. (20061), p. 99-131.
Vegeu bibliografia