Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici com a organista a la seva vila natal, a la qual dedicà el seu primer estudi històric, Historia de la villa de Santa Maria de Queralt. Antoni Careta i Vidal l’animà a escriure en català, i en aquesta llengua signà l’Aplec de documents curiosos e inèdits faents per la Història de les costums de Catalunya (premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1885), la Història del santuari de Sant Magí (1887) i una Història d’Igualada (1907-08), i nombrosos articles, habitualment de temes històrics, a La Veu del Montserrat, “Gaseta Vigatana”, “Gaseta Muntanyesa” i La Renaixença. Amb el pseudònim de Rafel Sans d’Urpí, publicà a La Il·lustració Catalana quadres de costums en prosa, aplegats posteriorment en volum (A estones perdudes, ~ 1910).