Segon marquès de Sentmenat, estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes. Membre fundador de l’Acadèmia de Barcelona (1729), el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat. El ms. 186 de la BC conserva algunes composicions seves: unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà Joan Tomàs, i Fèlix Amat de Llentisclar, fet que demostra l’existència de tertúlies literàries anteriors a la represa formal de l’Acadèmia. Carreras i Bulbena li atribueix algun treball filològic acadèmic.