Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura. Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà, entre d’altres, Elegia perdurable (1958), Memòria (1969), Cant espars (1974), Les rels de la Pàtria (1975) i Retorn a Itaca (1976). L’obra poètica, publicada o inèdita, ha estat reunida sota el títol de Plètora (1977). Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites (1997). En teatre, Entre dos amors (1963) i Albes i crepuscles, a més de l’Oratori de Nadal (1966). També publicà novel·les de tema històric: Un senescal del catorzè (1983), L’amor prohibit de la Gioconda (1984) i L’Almogàver (1987).