Vida i obra
Ingressà a la Companyia de Jesús (1730), fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al col·legi de Gandia. Expulsats els jesuïtes (1767), residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya. Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético (1745): De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae (1744), De sacra criticae... (1746), De prima academiae Valentinae gloria (1747), Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias (1748), Fiestas seculares con que la coronada ciudad de Valencia celebró el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de san Vicente Ferrer, apóstol de Europa (1762). També és autor de diversos poemes dramàtics: “La gracia restaurada en la Purísima concepción de Maria”(publicat al Mercurio...) i “El gran poema del mundo”(publicat a Viaje...), entre d’altres. Algunes d’aquestes obres les signà com a Mateu de la Vega, Josep Casasús o Felip Mussoles. Tingué relació amb el grup de Gregori Maians i fou cronista de València. A Itàlia, escriví nombrosos epigrames en llatí, però la fama li vingué per la polèmica mantinguda amb G. Tiraboschi i C. Vanneti, en defensa dels poetes hispanollatins Marcial, Sèneca i Lucà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Coronel Ramos, M.A. (1999), vol. II, p. 857-869
- Domínguez Moltó, A. (1986)
- Herrera Navarro, J. (1993), p. 421-422.